martes, 31 de mayo de 2011

Treball d'investigació de ciencies socials

Asil de les germanetes dels desamparats

1.Introcucció

Antigament aquest asil funcionaba perfectament, ajudant aixi als ancians mes necessitats, però no va eixir endavant i es va tancar. I ara, en l'actualitat, ha sigut reformat per a conmemorar aquestes germanetes i per a rendirles honor a la par que per ha que tot eixe recinte no quede en runes i es puga fer un omenatge a totes aquelles persones que van viure en ell.

2.Historia i desenvolupament

   2.1 Antecedents

       
     

lunes, 2 de mayo de 2011

Revista alcoyana

BODAS DE ORO En las hermanitas de los ancianos desamparados.

En los pasados días en el Asilo de las Hermanitas de Ancianos Pobres de esta ciudad, Alcoy,  se celebraron unos actos religiosos.
En conjunto, en estos tres dias, se ha representado una muestra de canto de amor, admiración de la tierna y santa a esa virtud ecelsa y sublime, la primera entre todas las virtudes.
El esplendor de los actos celebrados con motivo de las Bodas de Oro de esta intitución, ha sido mucho mayor que el brillo de este codiciado metal, y Cous muestra que Alcoy es pueblo creyente, y esta agradecido a la meritisima labor que realizan las cariñosas Hermanas de esta Casa/Asilo. Cous ha acudido todos los dias para tomar parte en la fiesta, llenando al completo la iglesia.
Solo queda dar la enhorabuena al que es el alma de esta Casa el disgnísimo sacerdote Dr.D.Rafael Sanus Aura, y muy especialmente a esos angeles de bondad que pasan por esta tierra haciendo el bien, consolando la tristeza al desamparado, al pobre, al anciano, y todas sus impertinencias y siendo modelo sacrifício de abagacion y de amor al progimo.



1 de Febrero de 1923

Revista de alcoy, siglo XIII

Hermanitas de los ancianos desamparados


El instituto de las Hermanitas de los Ancianos desamparados fue fundado en Barbastro (alto Aragón) en el año1872 por el Prebístero Dn.Saturnio Novoa, Dignidad de Chantre de la Santa Iglesia Catedral de Huesca. Por causa del ministerio parroquial, tuvo ocasión de poder contemplar de cerca el desgarrador sentimiento del cuadro que presenta la ancianidad y también pudo apreciar en su intensidad y extensión su tan inmenso infortuno.
Sobretodo representaba tristeza y la situación económica de la época ya que se podian ver las faltas de recursos, la miseria, etc...


Alcoy , Sábado 6 de Septiembre de 1890

lunes, 21 de febrero de 2011

Fotografies de la reedificació de l'esglesia



  
                                                                                             25 de nevembre, 2010

domingo, 6 de febrero de 2011

ELS POBRES

11 DE Maig de 1878 venien a Alcoy Cinc Hermanitas de los pobres o de los ancianos desamparados i ocupaven la casa numero 36 del carrer Sant Josep , propietat del matrimoni Eugenio Llopis i Camila Miralles .
En ella van apareixer 15 llits amb la finalitat d’atendre a altres tants ancians .
Al poc temps traslladaven la casa/asil al nuero 26 del carrer Sant Blai a l’antiga fabrica de tabacs. En incrementar-se les necesitats del servei i gràcies a les aportacions de persones peitoses , poc temps després inaguraven un asil de nova planta al carrer la Corvella número 36. Les monges etsaven dedicades a asistir exclusivament els ancians , homes i dones grans , majors de seixanta anys sense cap familiar que pogueren atendre’ls.
La quantitat d’homes inters sempre fou major que la de dones , la majoria de les monges eren andaluses , castellanes , aragoneses i valencianes.


Fonts: Beneito Lloris, Angel, Condicions de vida y salud a Alcoy durant el procés d'industralització. 

LA BENEFICÈNCIA

L’obertura d’una casa de desemparats , situades al carrer Sant Domènech annexes a l’exconvent dels Franciscans.
L’ajuntament va pensar en crear una nova Junta ,que gestionaría l’erecció d’una Vasa de Beneficència
Un fullet editat a l’any següent d’aquella dara i editat per la Junta de la Casa de Desemparats recordava com i per què s’havia iniciat l’obra.
El 1861 l’asil era administrat per nou germanes Carmelites de la Caritat procedents de la casa Vic . La institució proporcionava als assilats instrucció primaria i els donava clases de moral i de religió però , a canvi , havien de treballar en l’amprenentatge d’un ofici on els beneficis de la producció servien per a pagar part de l’estada i la manutenció.
Per a pagar les despeses que produïa la casa de la caritat , es va muntar un teatre con les xiquetes feien representacions i els xiquets formaven una banda de música que acompanyava les representacions també les monges veninen les manufactures que produïen els acollits i obriren un establiment de banyos públics.


Fonts: Anònim (1996), Alcoy a mediados del siglo XVIII. 

HERMANITAS DE LOS POBRES

Otra institución que palió las consecuencias de la miseria y la enfermedad en la segunda mitad del s.XIX alcoyano. Fracasada la primera idea de traer la Orden de Le Pailleur (807) , la activa gestión en 1877 del Cura de Santa María consiguió que vinieran las Hermanitas cuya casa matriz había fundado en Valencia el Cardenal Barrio . El matrimonio formado por Don Eugenio Llopis y Doña Camila Miralles ofreció su domicilio de la calle San José para que naciera el Asilo, pero habiendo aumentado muy pronto las necesidades , fue trasladado a una pueza de la antigua fábrica de cigarros , en la calle de Santa Teresa , pasando más tarde al hospital viejo.
Don José Sempere de las casas y su esposa Doña Milagros Jordá Puigmoltó , donaron un solar para edificar de planta una casa-asilo modelo. Con diversas limosnas , se inaguró el nuevo edificio el 8 de agosto de 1881.

MILAGRO JORDÁ
María del Milagro Jordà, va naixer en Alcoy el 2n d’abril del 1823 y va ser batejada en la parròquia de Santa María.
Els seus pares, María del milagro Puigmoltó i Ortiz de Almodovar i D.José y Jordá, insatisfets amb el aprendizatge que estaba dunt a la seua ciutat natal, Alcoy, van decidir traslladar a la seua filla a Orihuela i va entrar com educanda en el convent de las Salesas de dita ciutat on va rebre el complement de la sua educació demanat pels seus pares, però ella es va exercir als desitjos d’ells i no prestaba la total atenció als estudis ni a les labors que el seu sexe requería.
Va ser discipula predilecta de tota la comunitat fins que els seus pares van creure que la seua educación había acabat.


Fonts:
 Berenguer Barceló, Julio (1975) El Alcoy del siglo XIX y la medicina.
Bonet Salamanca, Antonio. La congregación de las Hermanitas de los ancianos Desamparados de la fundación longroñesa.
Botella de Castañer, Pepa, La realidad imaginada. Milagro Jordà i puigmoltò.